cada mes

Volem visibilitzar les preses i exiliades polítiques sempre que puguem, ja sigui aprofitant concentracions setmanals o fent actes específics, el mateix dia 23 o qualsevol altre dia de la setmana propera al mes. En que cau cada 23 de mes? 2019:

  • AGOST: divendres 
  • SETEMBRE: dilluns
  • OCTUBRE: dimecres
  • NOVEMBRE: dissabte
  • DESEMBRE: dilluns

Carme Forcadell i Dolors Bassa van ser empresonades per 2a. vegada a Alcalà-Meco el 23 de març de 2018. Cada dia 23 sumaran 1 mes de presó preventiva injusta. La 1a. vegada Dolors Bassa va estar empresonada del 2 de novembre de 2017 al 4 de desembre de 2017 i Carme Forcadell, la nit del 9 de novembre de 2017.  El 21 de desembre 2017 tornen a presentar-se a les eleccions i surten escollides, el 17 de gener de 2018 renoven la seva condició de diputades del parlament de Catalunya. El dia 22 de març de 2018, un cop finalitzada la votació fallida per a la investidura de Jordi Turull com a presidenciable de la Generalitat de Catalunya, van renunciar, juntament amb Marta Rovira i a l’acta de diputada. el 23 de març es presenten a declarar al tribunal suprem i ja queden empresonades de manera provisional incondicional sense fiança a Alcalà_Meco. El 4 de juliol de 2018 són traslladades a la presó de Puig de Les Basses, Figueres. El 20 de juliol de 2018, la Presidenta Carme Forcadell es traslladada a la presó de Mas d’Enric, El Catllar.

L’1 de febrer de 2019 són traslladades de nou a la presó d’Alcalà-Meco per afrontar el judici polític que comença el 12 de febrer. el 26 de juny de 2019 tornen a presons catalanes.

Dolors Bassa era consellera de Treball, Afers Socials i Famílies del govern de la Generalitat destituït el 28 d’octubre de 2017. Jutjada al Tribunal suprem espanyol per rebel·lió i malversació de fons públics.

Carme Forcadell era la Presidenta del Parlament disolt el 28 d’octubre de 2017 per govern espanyol. Jutjada al Tribunal suprem espanyol per rebel·lió i sedició. Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana d’abril del 2012 al maig del 2015.

Meritxell Serret (consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació) i Clara Ponsatí (consellera d’Ensenyament) estan a l’exili des del 2 de novembre de 2017. El 30 d’octubre de 2017 marxen a Brussel·les.  Tornen a sortir escollides diputades al Parlament en les eleccions del 21 de desembre 2017. Van renunciar a l’acta de diputada el 29 de gener de 2018. No es presenten a declarar al Suprem. Són exiliades polítiques.

Clara Ponsatí. El 10 de març va anunciar que deixava de residir a Brussel·les i s’establia al Regne Unit per reincorporar-se a Universitat de Saint Andrews. El 24 de març el magistrat del Suprem Pablo Llarena va llençar una ordre de detenció europea contra ella. El dia 28 de març es va lliurar a les autoritats escoceses, que la van deixar en llibertat provisional, tot i que li van retirar el passaport. Rebel·lió i Malversació.

Meritxell Serret. L’abril del 2018 es va presentar davant les autoritats judicials belgues i va quedar en llibertat sense fiança. Desobediència i malversació.

El 19 de juliol del 2018 el jutge Pablo Llarena va retirar l’euroordre contra Ponsatí i Serret i també contra la resta d’exiliats i exiliades de Bèlgica i Suïssa, en saber que el tribunal alemany de Schleswig-Holstein rebutjava l’entrega a Espanya del President Puigdemont pel delicte de rebel·lió.

Anna Gabriel està a l’exili des del 21 de febrer de 2018, a Suïssa. El febrer de 2018 fou cridada a declarar pel Tribunal Suprem d’Espanya en referència al referèndum d’independència de 2017. Es va traslladar després a Suïssa assegurant que no aniria al Tribunal Suprem perquè segons ella a Espanya no tindria un judici just. El 21 de març de 2018 el magistrat de la Sala Segona del Tribunal Suprem Pablo Llarena va rebaixar l’acusació i processar Anna Gabriel per desobediència (art. 410 del Codi Penal Espanyol), delicte que no comporta penes de presó, i si  multa de tres a 12 mesos i inhabilitació.

Marta Rovira està a l’exili des del 23 de març de 2018, a Suïssa. El 19 de febrer de 2018 el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena li va decretar llibertat provisional sota fiança de 60.000 euros per “risc de reiteració delictiva”. El dia 22 de març de 2018, un cop finalitzada la votació fallida per a la investidura de Jordi Turull com a president de la Generalitat de Catalunya, va renunciar, juntament amb Carme Forcadell i Dolors Bassa a l’acta de diputada. L’endemà, el 23 de març, va decidir no presentar-se a declarar al Tribunal Suprem, acusada de rebel·lió, i exiliar-se a Suïssa. Rebel·lió.

Meritxell Borràs, encausada, ha estat a la presó d’Alcalà-Meco del 2 de novembre de 2017 a 4 de desembre de 2017. Està processada per malversació de fons i desobediència i jutjada al TSuprem, a l’espera de conèixer la sentència.  Consellera Governació i Relacions Institucionals (22 juny 2015) i consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge (des del 13 gener de 2016). 

Anna Simó i Ramona Barrufet, encausades, estan en llibertat amb mesures cautelars sota fiança des del 9 de novembre de 2017. integrants de la Mesa del Parlament, processades per desobediència  continuada per les seves actuacions des del Parlament de Catalunya.

Tamara Carrasco, encausada, confinada a no sortir de Viladecans, menys per anar a la feina, per desordres públics des del 12 d’abril de 2018. Fins al 30 de maig de 2019 va tenir prohibida sortir de Viladecans, però en aquest dia el confinament va ser aixecat. A l’espera de l’arxivament….

Mireia Boya, encausada per desobediència, a l’espera de judici. Ella va ser una de les persones que va entrar a tràmit del Parlament les lleis del referèndum i de transició, demanant així la celebració del debat corresponent.

Tània Verge i Marta Alsina, encausades. Integrants de la Sindicatura Electoral del referèndum 1 d’octubre. La Fiscalia demana penes de dos anys i nou mesos de presó per a cadascun dels cinc membres de la Sindicatura Electoral que el Parlament va designar per al referèndum de l’1-O, que acusa dels delictes de desobediència i d’usurpació de funcions.

Altres dones estan patint la repressió política i social del Regne d’Espanya. La causa contra l’1 d’octubre amplia el cercle de represaliades (defensa de les escoles, vagues, aturades de país, accions i mobilitzacions, etc). Algunes han sortit a la premsa, d’altres no. En tot cas, respectem la voluntat d’anonimat de cadascuna. Els actes Cap Dona en l’Oblit són per a totes les represaliades de casa nostra, siguin populars o no. Llibertat per a totes!

I tenim presos polítics: Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras i Raül Romeva. I exiliats polítics: Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín

El 27 d’octubre de 2017 després que el Parlament de Catalunya proclamés la República Catalana, el Senat espanyol va aprovar les mesures proposades pel govern espanyol a l’empara de l’article 155 de la Constitució Espanyola, entre elles la destitució del President de la Generalitat de Catalunya i tot el seu govern, entre elles, Meritxell Borràs, Dolors Bassa, Meritxell Serret i Clara Ponsatí, i la disolució del Parlament de Catalunya, presidit per Carme Forcadell.

La repressió política i social és una vulneració de drets fonamentals de la ciutadania. L’estem patint totes, el col·lectiu 27 i més per ocupar el rectorat universitat,  artistes per les lletres de les seves cançons, etc. 

A tos els actes i concentracions demanem la llibertat de tots i totes!

19/04/2018